Haus of Lilith sorgeix de Matraca bis, que a la seva vegada, ve de Matraca Teatre. 

Principis 

En algun moment, mon pare, principalment, va decidir muntar un grup de teatre amateur.  D'aquí va sorgir Matraca Teatre. Fa molts anys, d'això, gairebé 40. Jo no hi era, potser només era un projecte, un pensament. Sé que la primera obra de teatre que van fer va ser Pobres Pobrets, una adaptació teatral i en català de la Cantata de Santa Maria de Iquique, dels Quilapayún. Crec que va ser per influència de ma mare, ja que li molava molt aquesta cantata (preciosa, us l'heu d'escoltar). Mon pare, en va ser el director, escrivint ell mateix algunes obres tot i que no totes, com l'Aniversari, Aleshores i Ara Si, L'Enigma de la Clau... que es van portar a l'escenari. Cartes d'Amor, Una Nit Qualsevol... aquestes van ser algun dels títols d'obres de teatre d'altres autors que van fer. A més de les adaptacions, com Advocats, sortida dels guions radiofònics dels germans Marx o Jesucrist Superstar adaptada en català, estrenada al 1998, on jo ja hi era i en la que em van aprofitar per fer les fotos de jesucrist amb nens. Cap als 2000 ja no es va fer gran cosa, però, excepte al 2006, quan es van celebrar els 20 anys del grup de teatre. 

Matraca bis?

Al 2016, vaig tenir la necessitat urgent de fer una obra de teatre. Per què? Feia temps que m'ho plantejava, però suposo que no tenia cap motiu per fer-ho i la meva timidesa innata m'impedia proposar-ho a amics o coneguts. El que va canviar va ser, simplement, que mon pare, igual que quan es van celebrar els 20 anys de Matraca Teatre va fer els 50 anys, al 2016 n'hagués fet 60, Matraca Teatre, 30. Em seguiu? Tenia l'excusa per fer-ho, per acostar-me a la gent i parlar-ho, posar-ho en marxa. 

Va ser llavors quan vam preparar Advocats. Jo mai havia dirigit teatre. N'havia fet, encara que tampoc massa. Tot i això, al fer una obra de teatre que el meu pare ja havia fet, dirigit, abans, em va resultar realment fàcil. Va ser increíblement divertit. I si, a part de dirigir, vaig actuar com a Ravelli, o el personatge que feia el Chico Marx. Va ser màgic, i dins d'aquesta màgia vaig saber que en el teatre hi havia molt més del que m'esperava i del que mai havia imaginat que podia trobar enlloc. Així va nèixer una de les meves més grans passions. 

Després d'intents durant els següents anys de tornar a repetir una experiència semblant, no va poder ser, així que, quan a finals del 2021, mentre preparàvem amb Sons of Lilith LGBTInferno, em va tornar a sorgir la oportunitat de muntar una obra de teatre, aquest cop, una obra de teatre escrita, dirigida i actuada per mi. 

Desviats

Desviats va ser la meva primera obra després de sortir del paraigües del que havia fet mon pare. Ja no va ser una obra de teatre seva o una que ell ja hagués dirigit. Aquesta va ser el meu projecte i es va fer realitat gràcies a la gent de Sons of Lilith. Va sortir molt fàcil, molt ràpida, va ser una cosa molt espontànea. 

Si us interessa, us faig un petit resum. És un cabaret de transvestits, al 1936, just abans de que comenci la guerra civil. Hi ha el propietari del cabaret, que és en Miquel, encara que el món el coneix com a Teresa (si, és un home trans). També hi ha dos artistes, l'Arnau i l'Oriol. Es transvesteixen i enamoren als espectadors, mentre l'Andreu (el personatge que interpretava jo mateix) és el que neteja, recull i vigila que ningú es passi amb les artistes. L'Arnau i l'Andreu s'enamoren, es veuen obligats a fugir, mentre que l'Oriol i en Miquel s'han de quedar i viure les conseqüències de la guerra. És una comèdia, una comèdia que acaba bastant tristament.

 A la gent li va agradar i no només perquè ens ho diguéssin, que també, sinó perquè es van gastar els seus diners en l'entrada inversa, on podien fins i tot no donar res. A mi em va encantar. La vam representar dues vegades, una a Tarragona i un altre a Barcelona. No hi va haver massa públic. La gent està perdent molt el gust d'anar a veure teatre, però el públic que va venir va ser meravellós i això és el que compta. 

Haus of Lilith i El Vici Anglès

Al sortir de la influència del grup de teatre del meu pare vaig considerar que ja no tenia massa sentit això de portar el nom de Matraca, aixi que, com que ja estàvem considerant fer un grup de Drag anomenat Haus of Lilith, el nom no va ser molt difícil, considerant que Haus of Lilith engloba totes les arts escèniques que fem amb Sons of Lilith. 

Així doncs, al fer de nou l'LGBTInferno al 2023, vaig decidir que era important per a mi fer una nova obra de teatre, aquest cop, El Vici Anglès. També escrita, dirigida i actuada per mi. 

Ambientada a mitjans-finals del segle XIX, crec que tracta molt bé el tema de les classes socials, l'estatus quo que els més poderosos volíen agafar-se en un món que començava a canviar vertiginosament ràpid. Trobem a Lord Edward, duc de Nothampton, al senyor Charles Stuart, a l'aspirant de capellà Samuel Stuart i al criat Ben. Tots ells, cadascú en el seu rol dins la societat, representen els vicis, les perversions humanes, les pors d'una època i classe social, moltes vegades romantitzada. 

Ara m'ha quedat molt bonic i no sé si l'obra arriba a tant. En fi, jo sóc el senyor Charles, per primer cop em vaig veure en un paper d'una persona bastant seriosa i hipòcrita, ben lluny de la meva personalitat, que em va encantar interpretar, tot sigui dit. 

I ara què? Només sé que penso seguir amb el teatre. S'ha convertit en una droga per mi. No, no em dona diners, tant de bo ho fes, però en el fons, m'és igual, mentre la gent se n'adoni que la cultura es paga (en el nostre cas amb l'entrada inversa i donant una part a l'associació Sons of Lilith).